Omnia Sanctorum o El camió assassí

Quant l'últim dia d'aquest mes d'octubre va trucar la senyora Trinitat, als Johnson els va fer un salt el cor. "No em digui que han tornat a segrestar el seu home per Tots Sants!", van exclamar. Ja es veien de nou amb el 4L carretera de Móra avall a veure si trobaven l'ambulància que portava el seu cadàver (llegiu el cas titulat "La gran castanya(da) o Li dien Trinitat", del llibre "De Tots Sants a les rebaixes de gener"). Però esclar, això només podia ser si havia ressuscitat. Sinó és que la senyora Trinitat s'havia tornat a casar...
"No home, no. Què diu? Si jo ara un dia vaig amb aquest, un dia vaig amb l'altre,...", va contestar. "Coi, s'ha tornat molt fresca, aquesta dona!", va dir el Jota. "Si els canvio sovint és perquè s'espatllen ràpid, no veu que a aquestes edats un dia et fa mal la cama, l'altre et fa mal la panxa... S'ha de viure al dia!".
Mitja hora més tard van esbrinar que l'únic que volia era celebrar la castanyada amb ells. Es veu que feia anys que s'havia mort el seu home i volia recordar aquella trista nit repetint el que va fer llavors.
"De triste, nada", va replicar la Lucia quan li van explicar. De fet, l'única que la podria qualificar així seria la Margarita, que encara recordava la ressaca terrible de l'endemà.
La senyor Trinitat es presentà amb uns sostenidors de regal per a la Lucia i la Margarita. Era una manera de disculpar-se perquè l'any de la mort del seu home s'havia emprovat els seus quan, en un moment de la disbauxa, es van quedar amb els pits en l'aire. Per als homes portà calçotets, que quan va els va veure sense pantalons, alguns feien pena.
"Ep! Aquests panellets no són els mateixos!", exclamà la senyora Trinitat al primer mos. El Jota Efa jurà i perjurà que els havia cuit com sempre, amb la massa que li feia el seu amic pastisser, i calculant el temps escoltant una peça dels Gènesis que durava exactament el que feia falta per treure'ls al punt. Ningú recordava que l'ingredient secret d'aquell any va ser la maria que van donar al pastisser perquè l'afegís a la massa. I la senyora Trinitat, memòria potser no, però paladar segur que en tenia.
Per sort la Margarita marxà aviat. "Yo no estoy para Halloween's, Miquel, que estoy muy cansada". "Que no es Halloween que és Tot Sants, collona!", replicà el Jota Efa. "Omnia Sanctorum", digué l'Àlex. "Ah! Todos los Santos", exclamà la Margarita, com si se li hagués revelat l'Esperit Sant. "Que vol dir això que has dit?", preguntà el Joan Lluís. "És llatí -respongué l'Àlex-. A aquests jutges els has de parlar així perquè el llenguatge coloquial no l'entenen".
La qüestió és que la Margarita se n'anà i això deixà el camp lliure perquè el Miquel tragués la bossa de maria i emboliqués uns miquelets. "Que li sembla un puret, senyora Trinitat?", proposà. "Oh! Si jo no he fumat mai". "Sempre hi ha una primera vegada", digué el JF. "Hi ha coses que s'han de fer abans de morir", sentencià el Jota. "Joder Johnson, que mal rollico!", remugà la Lucia.
Sigui per l'ajuda d'aquella herba que portava el Miquel o sigui per l'ambient espiritual d'una nit tan assenyalada, al final arribà la disbauxa de la mateixa manera que havia arribat l'any que avui celebraven. El Miquel aconseguí convéncer els demés de posar la Niña Pastori i cantant, cantant, s'esvaí la nit de Tots Sants i arriba el dia dels difunts.
De bon matí el Jota Efa acompanyà la senyora Trinitat a fer una visita al cementiri, a la tomba del seu home. El JF observà que hi lluïa un ram de flors fresques, que ella no havia tingut temps de portar.
La senyora Trinitat es posà a plorar. "M'enganyava", digué. "Ja li vaig dir que era molt pinxo. Aquestes flors només poden ser d'una amant".
"I l'hem de trobar", afirmà més que preguntà el Jota Efa. "Per això ha vingut a fer la castanyada amb naltros".
Per tota resposta la senyora Trinitat intensificà els plors.

El dispositiu de vigilància que ordenà el Jota Efa suposava la presència ininterrompuda d'algú o altre de l'agència al cementiri. Això incloïa la nit, cosa que segur que donarà moltes històries de por, de morts vivents i d'ànimes errants en un futur. Ja en sentireu notícies.
Però de la suposada amant ni rastre.
La Lucia, a l'hora de sopar, els portà la solució de l'enigma. "Maño, no os la vais a creer!". "Doncs així no cal que ho expliquis", replicà el Miquel. "Només que s'ho cregui la senyora Trinitat ja n'hi ha prou", digué el Jota Efa. "Ho expliques o què?", demanà el Jota.
"He hablado con el vigilante del cementerio -contà la Lucia-. Dice que la otra noche, cuando estaba limpiando y aseando el cementerio para el dia de las visitas oyó en el exterior un ruido de motor ensordecedor. Después entró en el cementerio una figura vestida de negro, con un mono como de motorista y casco. Llevaba un ramo de flores en la mano. Fue directo a la tumba del marido de la señora Trinidad y las depositó. Luego se fue. El vigilante se acercó a la puerta para ver en que vehículo se montaba. Lo que habia allí fuera era un enorme camión negro que arrancó con gran estruendo y salió disparado."
"El camió asssassí!", exclamà el Jota, excitat.
"No sé si s'ho creurà això, aquella pobra dona", digué el Jota Efa.
"Té la seva lògica -replicà l'Àlex-. El camió va ser el que va provocar que l'ambulància que portava l'home de la senyora Trinitat caigués del pont de l'Asmà a baix. Una mica més i també ens empeny a  naltros. El conductor és un assassí en sèrie que per Tot Sants deu repartir flors a totes les seves víctimes".
"Hòstia, quin cangueli!", exclamà el Miquel. "El que no sap és que aquell home ja estava mort", digué el Joan Lluís.
El Jota, amb els ulls encesos, s'aixecà i cridà: "L'hem de trobar!". En un moment marxaren tots rera d'ell i només quedaren la Lucia i el Jota Efa. "¿No me diras que te has inventado eso sólo para poder quedarnos solos?". "Tontico!", contestà la Lucia. "I a la senyora Trinitat li explicarem aquesta història per a no dormir?". "Ya he hablado con ella. Se ha ido unos dias a Benidorm. Le conté que, según el vigilante del cementerio, su marido nunca tiene flores. Sólo en Halloween aparece el misterioso hombre de negro."  "Tots Sants, collona!". "Bueno, eso. Por tanto se trata de un hecho sobrenatural, no de una amante". "I s'ho ha cregut?", preguntà el Jota Efa. "Se ha quedado tan ancha".


L'endemà el Jota els reuní tots i els explicà la seva teoria. Estava clar que el camió sortia cada 31 de d'octubre i el conduïa algú contractat pels països aglosaxons amb l'objectiu d'eliminar la festa de Tots Sants del nostre país i substituir-la pel Hallowen.
"Vols dir?", preguntà el JF. "Segur".



P.S.: El que és segur és que por coure els panellets cal mesurar el temps amb aquesta cançó que us pengem aquí (Jota Efa, dixit). Ja podeu començar a coure (abans que el camió assassí no se us emporti).

Comentaris