El català és cosa de tots o Tots no serem pas catalans

-Johnson! ¿En Mallorca son catalanes?
-Si, Lucia. D'idioma.
-¡Maño! No sabia yo que llegaba tan lejos vuestra lengua.
-També la parlen a València -digué el JF.
-Ah! ¿Si?
-A la Catalunya francesa...
-¡Coño! Ay, perdón...
-A Andorra...
-¿De Teruel?
-Principat d'Andorra
-¡Ah!
-A L'Alguer, Sardenya. A la comarca del Carxe, a Múrcia... I a la franja de ponent.
-¿La franja de poniente?
-A l'Aragó. Les comarques del Matarranya, la Llitera, Ribagorça, Baix Cinca i Baix Aragó.
-Co... Ay! A mi nunca me habían contado que en Aragón se hablaba catalán.
-En realitat ara es diu LAPAO.
-¿Y porque le cambian el nombre?
-Quan una cosa perd el nom per l'identitat.
-Stat rosa pristine nomine, nomina nuda tenemus --sentencià el Jota ficant-se a la conversa.
-És un frase que utilitza Umbeto Eco en un llibre seu -aclarí el JF-. Vol dir...
-De la primitiva rosa solo nos queda el nombre. Conservamos nombres desnudos. O algo así -traduí la Lucia.
-Bé, no està malament.
-Es que soy de letras.
-La qüestió seria que de la rosa ens queda només el nom, que el nom conté la idea de la rosa -
argumentà el Jota.
-¿Quieres decir que lo hacen a propósito, lo de cambiar el nombre del idioma?
-És clar. Primer s'accepta Valencià o Balear com a sinònim de la variant dialectal que es parla allí, però després volen fer creure que és un altre idioma. I s'arriba a l'animalada d'inventar-se un nom per a batejar una varietat determinada amb la idea de fer creure que no és la mateixa llengua.
-Esto es terrorismo cultural.
-Exactament. Un bon cas per a una novel·la negra.
-Negra i catalana -afegí el Jota
-Entens ara perquè donem suport als mestres de les Illes Balears? -preguntà el JF
-Porque apoyando a los Mallorquines estais apoyando a los Valencianos y a todos los demás, pero al mismo tiempo os estais defendiendo vosotros mismos.
-Elemental, querida Lucia -conclogué el Jota



Johnson&Johnson, detectius
dels Països Catalans