Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

Nadal sense Cocker o Joe Cocker que estàs en el cel

Imatge
Hi ha un famós cas nostre que encara està inèdit. "El diluvi comarcal o Cadàvers atònits". El relat està situat en l'escenari del Cas Priorat i l'acció transcorre enmig d'una pluja persistent (metàfora del diluvi bíblic?) que s'acaba per Sant Joan (el foc!, que també purifica). Malfactors marcats per unt tret físic que els identifica, empreses fantasmes, polítics corruptes,... campen pel mig d'una història delirant si no fos perquè s'assembla molt a la realitat.  Omnipresent, Joe Cocker, agafa una significació mítica dins d'aquella disbauxa que llavors era el Priorat. Ara, vora Nadal, el Cocker se'ns n'ha anat. Recordem-lo amb nostàlgia i intentem no oblidar-lo ni oblidar tot allò que va passar durant aquells estius al Priorat.  I malgrat tot, Bon Nadal. J&J, detectius us desitgen Bon Nadal -Y esto que tiene que ver con la Navidad? -Nadal serà tres dies després de la seva mort -Tu crees que resucitará a

J&J a La Fatarella o El Montsant envaeix la Terra Alta

Imatge
Amb la bona carta de presentació de la fatarellenca Ester Suñe, ahir dissabte vam desembarcar a La Fatarella. El lloc dels fets va ser la seu de la Fundació el Solà, que molt amablement es van prestar a ser partícips de la trama. Sembla ser que els presents van xalar del viatge de la serra prioratina a l'andina i de la parada tècnica entre muntanyes. Per acabar, gentilesa del "Centre Quim Soler, la literatura i el vi" un tast de la tirada especial feta per al centre del vi DO Montsant "Èlia" del celler Ficària Vins. La nota de tast la vam fer naltros mateixos perquè el Jordi Rius, que n'era l'encarregat, estava colgat d'olives. J&J, detectius tastadors. -Hartica me teneis, Dios Mio! -Vamos Lucia, que no hay para tanto! -Que no? Pero si siempre meteis el sexo en medio. Si el proximo dia no hace la cata Jordi Rius yo no vengo. -L'haurem de treure del davall de la muntanya d'olives. -Veigues que no fem una altre llibre: De l

Del Montsant als Andes passant per la serra de la Fatarella

Imatge
"Se fa sapiguer que alego estarem en un poble que està tant alt com lo coll de Falset, on mengen coca d'avellanes i quan fa bon temps diuen que fa bona ora. No sigueu escarransits i veniu. Que és de bades, tu!  Pus que espereu? Sundemà ja no quedara vi."

Amor a Sant Gregori o Tardor de consultes

Imatge
Començava el curs escolar i ja començava la feina, pensà el Jota. No hi havia manera de descansar mai en aquella casa. -Agafes el telèfon o què? -preguntà el Jota Efa des de la cuina -Si home, si -digué el Jota aixecant-se del sofà-. Què hi ha? -preguntà després amb mala gana, dirigint-se a l'auricular. -Johnson&Johnson? -preguntaren -Johnson, per servir-lo. L'altre Johnson fa el dinar. -Però no és...? -Som -Son? -I serem -Escolti... -Gent catalana -No sé si... -Tant si es vol com si no es vol I tant si volia com si no, el Jota Efa aparegué en aquell moment i li arrabassà l'aparell de les mans. -Johnson&Johnson, digui -feu, amb veu greu i seriosa. La mirada assassina la tenia posada sobre son germà, que feia com si no sabés que havia passat. -Poden... Es a dir, volíem... Volem consultar...-van dir L'interlocutor, que encara no s'havia presentat, quequejava, dubtava; probablement tenia por, estava indecís, pensà el Jota Efa -Consultar? -pre

Nous sommes du feisbuc o We are the feisbucmen

Imatge
Ja tenim feisbuc! https://www.facebook.com/johnsonijohnson.detectius J&J, detectius feisbuqueros -Que modernos ellos!

Tota la veritat (i res mes que la veritat) sobre el cas dels Stones a Falset o Sympathy for the devil

Imatge
Els quatre Stones somrient, després de ser alliberats. L'interior desconegut d'aquest cas començà un avorrit diumenge a la tarda, quan a cals Johnson passaven la vetllada escoltant música i bevent cerveses. Sonava justament "Wild horses" dels Rolling, quan trucà el telèfon. -Johnson&Johnson? -preguntaren, amb un perfecte accent anglès del nou món. -Yes -contestà el JF -I am Mr Smith, general manager of Their Satanic Majesties -Dels Rolling? -Stones. -Bé, és el mateix. Però vaja... -no anava a discutir ara si havien de dir Stones si tota la vida havia dit Rolling-.Vostè dirà... El que va dir convertí aquell diumenge avorrit en el millor diumenge de la seva vida. I part de l'altra! Per a celebrar-ho passaren de la cervesa al gin-lemon i mogueren l'agulla del "Wild Horses" a la pista que iniciava el disc: "Brown Sugar". A veure qui era capaç de resistir-se al ritme dels Rolling (o dels Stones). Acabada la festa per odre dels

Cent anys de tristor

Imatge
  El mil nou-cents vuitanta un aniversari de la mort d'un jueu anomenat Jesucrist ens ha portat la pèrdua d'un colombià anomenat Gabriel. I justament el mateix dia de la setmana: dijous (anomenat sant des d'aquells fets). El divendres (per unes indagacions d'un cas que portem i que ara no és moment d'explicar) vam assistir a la processó del Sant Enterrament que es fa a Tarragona. Era per Jesús, és clar,  no pas pel Gabriel. Però l'últim pas del seguici era justament "La soledat". Un senyal diví o una casualitat? Malgrat totes aquestes coincidències, no creiem pas que al tercer dia ressusciti. A més a mes, seria una decepció comprovar que era un déu, perquè això trauria valor a les seves dots com a escriptor. Gabriel Garcia Márquez encabí cent anys de soledat en una sola novel·la però és (sempre serà) molt més que això. Igual que J.Cortázar és més que "Rayuela" o Vargas Llosa és més que "La ciudad y los perros". Totes les seves

V Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar

Imatge
Com cada any, el nostre padrí ha participat a la Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, de la qual en surt una publicació que recull totes les participacions. Si voleu llegir els poemes ho podeu fer al blog de la mostra: Mostra Oberta de Poesia a Alcanar Segons ell és com una mena de "suite valenciana" que explica tres moments claus que ha viscut el País Valencià darrerament. El primer és la revolta dels estudiants a la primavera del 2012 contra la poca inversió del govern a l'escola, com un despertar esperançador de la societat. Els altres dos reflecteixen la resposta del govern, un al final del 2013, amb el tancament de la televisió valenciana, i l'altre a principi de 2014, amb el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio a València, que deixa el català pràcticament inexistent als mitjans i elimina tota esperança. Al peu teniu també el vídeo de la lectura. Johnson&Johnson, detectius catalans i poètics